Quines novetats comporta l'actualització de la llei sobre les sol·licituds d’homologació i equivalència de títols estrangers?

10 Novembre 2022

El passat 18 d’octubre es va aprovar pel Consell de Ministres el Real Decret 889/2022

Té com a principal objectiu dotar d’agilitat els tràmits d’homologació i equivalència de títols universitaris estrangers. La norma entrarà en vigor al cap de 20 dies de la seva publicació al BOE, un cop finalitzat el període de “vacatio legis”, per tant, serà d’aplicació a partir del 8 de novembre del 2022. 

Des del servei de SARU celebrem els propòsits que persegueix la nova norma i ens mantindrem a l’expectativa de conèixer el seu impacte en els procediments d’homologació i equivalència, tant dels que resten a l’espera de ser resolts com d’aquells nous que s’iniciïn. Des de SARU, seguirem acompanyant a les persones que ho necessitin i ens ho demanin en tots aquests  tràmits, ja que considerem essencial la nostra tasca i així ens ho fan les persones que hi acudeixen.

El Ministeri d’Universitats va publicar una nota de premsa al seu propi web el mateix dia de l’aprovació i destaca com a novetats més rellevants:

  1. Creació de la Comissió d’Anàlisis Tècnic d’Homologacions i Declaracions d’Equivalència (CATHDE). Les seves funcions es concreten a l’art. 10.2 del nou RD: “formulación de la propuesta de resolución, así como la adopción de medidas de carácter general”.

  2. Que el temps de resolució no superi els sis mesos (segons l’establert a l’art. 18.3 i l’art. 30). Sobre aquest punt és important plantejar-se si realment suposa una novetat o si la novetat serà que ara sí es complirà el termini màxim previst a la normativa. En aquest sentit, la necessitat d’agilitzar els procediments de referència ha quedat patent en el moment en que moltes resolucions no arribaven fins passats els dos anys. Tot i això, és cert que l’objectiu del Ministeri va en la línia de pal·liar el retràs i estancament produït en aquest tipus de tràmits. Ara bé, recordem que l’anterior Real Decret ja contemplava un termini per resoldre i notificar la resolució del procediment dins dels sis mesos a contar des de la data en que la sol·licitud hagués tingut entrada al Registre (art. 14 anterior Real decret 997/2014). Faria falta saber, doncs, de quina manera es desbloquejarà el col·lapse actual, ja que sembla que una congestió com la que hi ha difícilment podrà superar-se amb les mesures previstes al nou Real Decret. No diem que sigui impossible, al contrari, creiem fermament en la viabilitat d’aconseguir-ho, però adoptant-se mesures enfocades en la realitat de l’ara, evitant quedar-se en un marc teòric ideal en que la norma es centri en el que ha de passar d’aquí en endavant oblidant que hi ha un munt d’expedients per resoldre que dificultaran el compliment del que el nou Real Decret preveu quant a terminis (termini que, si bé amb una pandèmia pel mig, ja preveia l’anterior Real Decret i, com dèiem, en la majoria de casos no es podia complir). Seria interessant conèixer quines mesures excepcionals preveu el Ministeri per tractar aquesta problemàtica, recordant que les sol·licituds es resolen per ordre d’entrada.

  3. Obligatorietat de relacionar-se electrònicament, el registre electrònic com a forma de tramitació única. (Art. 7 del nou RD). Pren especial rellevància la seu electrònica del Ministeri d’Universitats així com els tràmits telemàtics, sens dubte, esperem que, un cop resolta la situació abans exposada, contribueixin a l’agilització dels procediments. D’aquesta manera, les sol·licituds que entrin des del 8 de novembre hauran de ser únicament a través de la seu electrònica. Destaquem aquí que segueix sent molt important identificar adequadament amb caràcter previ a realitzar la sol·licitud si els estudis que es volen reconèixer o l’habilitació professional que es vol obtenir, poden ser objecte o no d’un procediment d’homologació o equivalència. És a dir, els títols estrangers compleixen els requisits generals? Encaixen amb alguns dels supòsits d’exclusió previstos? Abans d’iniciar cap procediment, ens hem de plantejar si s’han conegut els efectes que aquest tindrà i les possibles resolucions que es poden obtenir: homologació, denegació, homologació condicionada a superar requisits formatius complementaris... Són temes que tractem des del SARU als primers contactes o entrevistes inicials, ja que considerem que la informació és un factor clau per prendre una decisió que, probablement, tingui repercussió en la vida personal i professional d’una persona. A més, poden existir requeriments o comunicacions que puguin o vulguin ser contestats per l’interessat i, per fer-ho adequadament, es podrà seguir comptant amb l’assessorament del SARU per tal de dur a terme l’acompanyament en els tràmits. No només això, sabem que segons quins professionals (advocats, psicòlegs, professionals sanitaris amb especialitats, docents...) solen necessitar una atenció personalitzada perquè no acaben de trobar una resposta clara a les seves pretensions, però tothom que vulgui i ho necessiti podrà seguir comptant amb el SARU com a referent per informar, assessorar i acompanyar a les persones en tots aquests tràmits i el que els mateixos engloben.

  4. En relació amb el punt anterior: Que es pugui consultar, per part de l’interessat i en tot moment, l’estat del seu expedient. Ho farà a través de la pròpia seu electrònica i té a veure amb l’objectiu de modernitzar i actualitzar els procediments.

Tot i que el Ministeri remarca aquestes com a novetats importants, hem considerat oportú plasmar d’altres que també hem pogut apreciar i que ens disposem a comentar:

  • Al nou Real Decret només apareix un Annex, el que conté les professions considerades regulades amb les Ordres que regulen les condicions exigides pel seu exercici i que són objecte d’homologació. L’anterior Annex II, on constaven les branques del coneixement i camps específics per les declaracions d’equivalència, ja no hi és. Com el procediment d’equivalència segueix existint, entenem que ja no es declararà l’equivalència a un àmbit concret o bé, l’interessat ja no haurà de decidir ni tan sols la branca com feia abans sinó que, quan es resolgui el procediment, la mateixa resolució contemplarà l’àmbit específic en el que es declara l’equivalència del títol estranger.
  • La documentació necessària per adjuntar amb la sol·licitud es recull a l’art. 13 del nou RD i, s’afegeix a la ja requerida anteriorment: la declaració responsable en que la persona interessada manifesti la veracitat de les dades que aporta, així com estar en possessió de la documentació original requerida en el procediment sol·licitat (art. 13.1 apartat g). Amb motiu d’aquesta declaració responsable i, en relació amb la obligatorietat de relacionarse de manera electrònica, és important advertir als interessats de la necessitat de disposar dels originals ens tot moment ja que es preveu la possibilitat que l’òrgan competent pugui requerir-la i, en aquells casos en que la presentació d’originals només es pugui fer en format paper, aquests seran digitalitzats retornant-se els originals a l’interessat.
  • Termini per superar els requisits formatius complementaris en casos d’homologacions condicionades. El termini de sis anys que es contemplava a l’anterior Real Decret (art. 16.5) passa a ser de 4 anys (art. 19.4 del nou RD).
  • L’art. 8.2 recull una temàtica que ha sigut causa de moltes consultes, l’homologació professió regulada en què el nivell exigit sigui màster amb dues possibilitats:
  1. Si el màster requereix estar en possessió d’un títol universitari oficial espanyol concret de grau, l’homologació requerirà la prèvia acreditació de la possessió d’un títol universitari que compleixi amb les mateixes condicions i exigències formatives que s’hagin establert als plans d’estudis d’aquest grau. Aquest pot ser un tema controvertit que, probablement, s’acabarà resolent a mesura que analitzem de quina manera es resolen segons quins procediments. Si ho veiem amb un cas pràctic potser resulta més clarificador:

Prenem com a exemple la professió regulada de psicòleg general sanitari, per la qual s’exigeix estar en possessió d’un títol espanyol oficial concret de màster universitari: màster en psicologia general sanitària. Tanmateix, aquest màster té com a requisits d’accés tenir un títol oficial espanyol concret de grau: psicologia. És per això que, l’homologació a la professió regulada de, per exemple, psicòleg general sanitari, requerirà, entre d’altres requisits com ara  l’adequació del títols estrangers al previst per la “Orden ECD/1070/2013, de 12 de junio, por la que se establecen los requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que habiliten para el ejercicio de la profesión de Psicólogo General Sanitario”, la prèvia acreditació de la possessió d’un títol universitari que compleixi amb les mateixes condicions i exigències formatives que s’hagin establert al pla d’estudi d’aquests grau. La qüestió que pot generar dubtes és, aquesta acreditació prèvia podrà consistir en haver obtingut una equivalència a nivell grau? Entenem que no ja que l’equivalència seria massa genèrica per entendre que “compleix amb les mateixes condicions i exigències formatives que s’hagin establert als plans d’estudi del grau en psicologia”. I, de fet, per això separen els dos supòsits: màster que exigeix grau concret i màster que exigeix un Grau no específic. En conseqüència hem d’entendre, doncs, que l’acreditació prèvia consistirà en obtenir el títol oficial espanyol en psicologia a través d’una convalidació d’estudis i això permetrà a l’interessat prosseguir amb l’itinerari exigit per exercir la professió (per exemple, cursar el màster específic i, si el cursés ja no hauria de demanar l’homologació i aconseguiria acabar habilitant-se amb un grau en psicologia del qual li haurien convalidat determinats crèdits juntament amb el màster concret que exigeix l’exercici de la professió segons la normativa específica referida). Altre tema seria si, un cop obtingut el grau de psicologia amb alguns crèdits convalidats, es podria demanar l’homologació a la professió regulada de psicòleg general sanitari (nivell màster concret), donat que ara ja es podria acreditar tenir el grau concret exigit que dóna accés al màster. En principi sí que és preveu la possibilitat, ara bé tenim una altra novetat: l’art. 4.2 tracta les exclusions i contempla al seu apartat e) que no podran ser homologats els títols sobre els que s’estigui tramitant la convalidació dels seus estudis a una universitat espanyola. S’utilitza l’expressió: “sobre los que se esté tramitando la convalidación” i si ja s’ha tramitat la convalidació? Entenem que els crèdits convalidats per seguir cursant el grau ja hauran estat reconeguts per aquest fi concret però i els que no hagin pogut ser convalidats? Imaginem el cas d’una persona que té una carrera universitària de 5 anys amb molt de pes en la vessant sanitària de la psicologia, que passa per una convalidació a grau en psicologia (títol oficial espanyol que dona accés al màster concret exigit) i encara li queden molts continguts dels seus estudis que no han sigut objecte de reconeixement a través de la convalidació i coincideixen en gran mesura amb els continguts del màster en psicologia general sanitària que s’imparteix a Espanya, entenem que seria un dels casos en que es podria demanar l’homologació a psicòleg general sanitari després d’obtenir el grau oficial en psicologia espanyol a través d’un procediment convalidació. Aquí ja hauria també de valorar la persona les possibilitats d’obtenir l’homologació i la preferència o no de, directament, després d’obtenir el grau, cursar el màster habilitant sense acudir a una homologació. Això ho podria valorar en funció de si compleix o no els requisits que disposa la normativa específica que ordena la professió regulada de psicòleg general sanitari.

 

  1. Si l’accés al Máster específic no requereix estar en possessió d’un grau concret, l’homologació a aquest Màster requerirà que s’acrediti disposar d’una prèvia declaració d’equivalència al nivell acadèmic oficial de grau.

Podem pensar, ara, en el cas dels professors de secundària, professió regulada per la qual s’exigeix disposar del màster del Professorat i al qual s’accedeix acreditant tenir un grau oficial però sense demanar-se un grau concret com passava en el supòsit anterior. En aquests casos, per demanar una homologació a: Professor de secundària, els interessats hauran d’haver obtingut, prèviament una equivalència del seu títol universitari estranger. El mateix títol que hagi estat declarat equivalent sembla que podria ser objecte d’una posterior sol·licitud d’homologació a màster segons el que contempla l’art. 4.2 sobre exclusions, apartat d) on s’indica que no seran objecte d’homologació, ni de declaració els  títols estrangers que hagin estat objecte a Espanya d’un procediment de declaració d’equivalència en els que hagi recaigut resolució respecte a una sol·licitud idèntica (amb algunes excepcions). D’entrada, podríem pensar que es tractaria d’una sol·licitud idèntica, però acaba el paràgraf aclarint què s’entèn per aquest concepte: “Se entenderá por solicitud idéntica aquella formulada en relación con una misma titulación extranjera y para el mismo nivel académico”. Al nostre exemple, el títol estranger hagués estat declarat equivalent a nivell grau i, ara, es plantejaria una nova sol·licitud d’homologació que seria, en el cas dels professors de secundària, a nivell màster. Per tant, no encaixaria dins del que és una sol·licitud idèntica perquè no es formularia la sol·licitud pel mateix nivell acadèmic. No sabem si la intenció era que la redacció de la norma contemplés una conjunció disjuntiva que, per error no ha acabat apareixent i que exclouria del concepte de sol·licitud idèntica tant aquelles sol·licituds formulades respecte d’una mateixa titulació estrangera com aquelles instades per a un mateix nivell acadèmic, però, en tot cas, entenem que un cop obtinguda l’equivalència d’un títol estranger, per a que tingués sentit demanar l’homologació a professor de secundària (s’exigeix el màster universitari concret del màster de professorat) la formació estrangera hauria de ser equivalent a nivell grau i alhora disposar d’un contingut molt similar a les habilitats i competències que s’adquireixen a través del màster específic. A més, en la majoria de casos, entenem que aquesta possible homologació es donaria quan també es disposés d’un màster o formació específica estrangera que perseguís els objectius  del màster del Professorat que aquí existeix o quan estiguéssim davant d’una carrera universitària de, com a mínim, 5 anys i també inclogués aquestes competències relatives al màster dins dels mateixos estudis. Bé, tot això ja són suposicions i casos hipotètics però resultarà ben interessant veure com es desenvolupa la qüestió. En els casos dels professors de secundària també s’haurà de veure com afectarà l’eliminació de l’Annex II amb les branques del coneixement i camps específics quant a l’exercici de la docència per aquells que ho feien a través d’una equivalència que els permetia accedir al màster del professorat (i després, complint amb els altres requisits que s’establissin per l’exercici de la professió, com ara la competència lingüística). Entenem que la branca del coneixement i el camp específic feien més fàcil la concreció de l’especialitat d’aquella persona i permetien identificar de manera clara a través de les taules que, per exemple, el Departament d’Educació facilita, les matèries que podrien impartir aquelles persones. Ara s’haurà de veure si aquesta concreció de matèries a impartir es fa a través de l’especialitat que s’esculli dins del màster o si, finalment, sí que la resolució d’equivalència contempla un àmbit concret.

Per últim, convé posar atenció a la Disposició transitòria primera del nou RD per tal de saber de quina manera afectarà la seva entrada en vigor respecte de sol·licituds realitzades quan resultaven d’aplicació normatives anteriors, valorant especialment si ja s’havia resolt el procediment o no per saber les opcions de les que es disposa, donat que varien segons el cas que es tracti.

 

Inés Valle Gandoy - Tècnica Servei d'Acompanyament al Reconeixement Universitari (SARU)

Associació Atlàntida