La premsa durant aquest mes de juny s’ha fet ressò del doble assassinat de dues germanes paquistaneses que es varen negar a acceptar el matrimoni forçat al que havien estat sotmeses, i volien aconseguir el seu divorci per recuperar la seva llibertat. Però el clan familiar masculí no ho va permetre i van decidir executar-les adduint la defensa de l’honor de la família.
No és la primera vegada que hem sentit a parlar de matrimonis forçats amb noies, moltes d’elles menors d’edat, que no poden decidir sobre la seva vida i la seva llibertat i que com en aquest cas, son víctimes de crims d’honor en mans del pare, germans, oncles, cosins o marit que sense gaires conseqüències per la seva llibertat quan apliquen les seves pròpies lleis a les que es rebel·len. Aquesta praxi va significar a Pakistan durant 2021, que 478 dones foren assassinades, sense oblidar el gran nombre de dones que van ser torturades, segrestades o van patir violències.
Si analitzem les raons que generen aquestes situacions podem identificar diferents elements que interactuen en aquest fenomen. Primerament es constata el xoc de dues cultures, que en aquests casos estan protagonitzades per les joves emigrants que han descobert la cultura d’Occident amb un altre manera de viure, i uns altres valors, i no accepten les normes d’un món que els resulta llunyà i que no desitgen perquè no respecta els mínims drets de la persona, com és la llibertat, la igualtat i la pròpia autonomia. Cal no oblidar que en la seva cultura, la comunitat té un valor fonamental i determina en bona part les pressions que les joves reben per a casar-se amb qui la família ha decidit, la qual cosa representa per elles un greu problema perquè no acceptar aquest principis les obliga a trencar amb la família i amb les relacions socials que han mantingut a llarg de la seva vida, i que no volen perdre, perquè en el fons pensen que els seus progenitors estan actuant per al seu bé.
Un altre raó que podem trobar en aquests països que no justifica aquestes accions violentes és la concepció de la dona, la qual no és considerada igual a l’home, amb els mateixos drets i llibertats, sinó que es contempla com una persona sotmesa a l’home, que no pot desenvolupar la seva vida amb les mateixes condicions que aquest. La desigualtat de gènere es tradueix en una violència masclista que justifica l’assassinat d’aquelles dones que no accepten el matrimoni forçat i que per reparar aquesta deshonra els varons del propi nucli familiar les castiguen amb la mort.
En el cas d’Espanya es dona un altre factor que ve a sumar-se als que ja hem comentat, i és el marc legal de la llei d’estrangeria que contempla el reagrupament familiar gràcies al qual una persona amb permís laboral que regularitzi la seva situació li permet que membres de la seva família puguin entrar al nostre país i tenir permís de residència. Aquesta petita escletxa per entrar a Espanya s’ha convertit per a moltes noies estrangeres que viuen entre nosaltres, com ha estat el cas d’aquestes germanes pakistaneses en una trampa perquè ha provocat matrimonis forçats per justificar que els seus cosins convertits en marits poguessin entrar al país.
Aquest fet massa habitual, ens obliga a tenir una especial cura amb les joves estrangeres que viuen a Catalunya i d’alguna manera cal prestar el suport i l’acompanyament a elles i al seu entorn familiar per tal de poder crear l’espai de diàleg i llibertat que els permeti decidir lliurement sobre el seu futur, sense haver de trencar amb la seva cultura i la seva família.
Teresa Crespo - presidenta d'Atlàntida