Fa uns dies la premsa va informar d'un incendi a la plaça Tetuan de Barcelona en un caixer que estava abandonat, on un matrimoni amb dos fills petits vivien i varen morir víctimes de la més absoluta pobresa que els va portar a acceptar aquest lloc malgrat que no tenia de les mínimes condicions per a viure.
Quan la societat comença a assabentar-se del fet, el sentiment d'enuig i de protesta se'n fa inevitable. Es tractava d'una família emigrant, ella romanesa i ell pakistanès sense recursos que un cop més havien estat víctimes de l'explotació als més febles pagant una quantitat per aconseguir aquest espai, que era el tercer que ocupaven de forma il·legal, ja que havien estat desallotjats dels dos anteriors. No tenien feina, no disposaven de la documentació per regularitzar la seva situació administrativa, i en conseqüència no els quedava cap altra opció.
Malauradament, no és l'únic cas, la premsa ja ens té acostumat a notícies sobre desnonaments de gent que ocupa pisos o espais sense cap mena de contracte, o algun altre incendi, com va ocorre a Badalona en una nau industrial abandonada on vivia un nombrós grup d'emigrants i que van quedar al carrer perdent les seves pertinences, i avui encara no tenen resolta la seva situació.
Hom es pregunta on resten els drets de tota persona a viure dignament, el dret de molts refugiats a ser acollit, i el dret dels infants a rebre protecció? La societat avançada d'Occident no reacciona davant aquestes injustícies?
Crec que no, al contrari, organitza tota mena de dispositius per evitar l'entrada d'emigrants per les seves fronteres, les tanques, els filats, la vigilància, les lleis d'estrangeria que pretenen dificultar la integració dels nous vinguts, l'abandonament a la seva sort de les embarcacions al Mediterrani causant un gran nombre de morts, el retorn immediat dels que aconsegueixen arribar, els CIE semblants a una presó, l'ús de les persones com arma política com avui està passant a la frontera entre Bielorússia i Polònia, són les respostes a aquesta realitat del tot injusta. Crec que algun dia la història jutjarà aquestes accions contra una part de la humanitat que en bona part ha patit l'explotació d'un colonialisme europeu durant molts anys.
Si Europa no és capaç d'actuar en favor de la inclusió i l'equitat, els drets de la persona i la justícia hauria de reflexionar des d'una altra perspectiva. Hauria de ser conscient que el nostre continent té una població que s'està envellint i amb pocs anys serà necessària mà d'obra jove que generi riquesa i permeti el desenvolupament econòmic de la nostra societat, la qual cosa només es podrà assolir amb població que arribi d'altres països pobres que tenen un elevat percentatge de població jove. Podem, doncs, afirmar que la presència dels emigrants amb unes polítiques d'acollida encertades i diferents de les actuals que reconeguin la seva condició de ciutadania, i valori les seves experiències i competències haurà de significar un motor de progrés pels països d'acollida.
Tenir entre nosaltres persones diferents de raça, color, creences, i cultura significa major riquesa pel país i per les persones que els acullen perquè gràcies a les relacions interculturals es produeix un enriquiment individual i social molt important. Hem d'aconseguir un canvi d'estratègies que prioritzi la justícia i conscienciïn a la població i als poders polítics de què guanyem, que és molt més de què diuen podríem perdre.
Des d'Atlàntida fem un clam contra tanta injustícia. Prou de la indiferència davant el patiment humà, prou de pensar només amb nosaltres. Fem una crida per a construir una societat més acollidora on tothom se senti ciutadà de ple dret i pugui gaudir d'un mínim benestar per a viure dignament.
Teresa Crespo
Presidenta Atlàntida