Diàleg sobre identitat única i identitat múltiple

08 Juny 2021

Diàleg en línia sobre Identitat única i identitat múltiple

Ponents:

  • Said Al Kadaoui: Psicòleg, psicoterapeuta i escriptor. Membre titular de l’Institut de Psicoteràpia Relacional (IPR). Subdirector del curs d’especialista en Psicoteràpia Relacional,  organitzat per l’Institut Català Donald W. Winnicott i Àgora Relacional. Ha treballat 16 anys a la xarxa pública de salut mental.
  • Gemma Pinyol: Directora de polítiques migratòries i diversitat a Instrategies i investigadora associada del Gritim-UPF. És experta d’Intercultural Cities del Consell d’Europa i coordinadora de la RECI-Red de Ciudades Interculturales.

L’objectiu de la sessió en línia ha estat generar un espai de reflexió i debat entre els i les professionals que treballen amb la migració i les relacions interculturals: "Identitat única, identitat múltiple".

Les dues persones expertes han establert un diàleg entre elles per ajudar a comprendre la complexitat de la qüestió identitària i la dificultat del diàleg entre cultures com a persones expertes en la temàtica.

Com hem de relacionar-nos amb les persones d'altres països que viuen amb nosaltres? Quins valors o contravalors dominen a la nostra societat amb relació a la migració? Com construïm una societat acollidora? Quins són els fets que els han obligat a deixar els seus i començar en un nou lloc, amb una nova cultura, i un nou marc de relació?

 

Said Al Kadaoui

La identitat pròpia és una combinació de diferents elements i que també es construeix amb la mirada de les altres persones, en com ens veuen i com ens defineixen les altres persones. I la mirada de les persones es fa des de les seves cultures i el seu imaginari social, que sovint es genera un efecte estigmatitzador envers les altres persones de diferent cultura. En el cas de la persona migrant la seva identitat està conformada per la relació asimètrica entre el país d'origen i la d'acollida.

A la persona migrant, sovint se la cataloga com una persona diferent, i en conseqüència, és difícil que assoleixi el sentiment de pertinença i sovint és estigmatitzada. La seva identitat és sempre un diàleg entre el seu origen i el viatge de la seva vida.

La persona immigrada li costa assolir un sentiment de pertinença per aquest contrast i difusió de la seva identitat, i en conseqüència, li és difícil saber qui és, pateix una fusió de la identitat de forma acrítica.  I aquesta imatge pejorativa pot acabar generant marginació.

L'ateralitat posa a la persona com un altre que no és d'aquí sinó d'un altre país, malgrat que hagi nascut a la ciutat d’acollida, i per tant la integració és més difícil.

 

Gemma Pinyol

Totes les persones tenim múltiples identitats, no només aquelles que han hagut d’emigrar a un altre país. I sovint el context i la societat atorga algunes identitats que no sempre coincideixen amb el que realment som. Actualment les polítiques socials fixen un model d'identitat, una identitat predominant i tenen per objectiu aconseguir una identitat única, que no és possible. L'imaginari dominant en la nostra societat provoca que posem etiquetes a tothom i els agrupen en grups que volem controlar.

Cal contemplar a totes les persones com a subjectes de drets amb independència del seu color, el seu origen o la seva cultura i per tant les polítiques socials han de construir el model social que ofereixi la garantia d'aquests drets per a tothom, i per tant, sense contemplar la nacionalitat ni altres factors diferencials.

A la nostra societat existeixen grans desigualtats i aquells que estan més lluny del poder tenen major dificultat per accedir als seus drets, siguin d'aquí o d'altres països. Les polítiques socials no hauria de fer polítiques específiques per als grups de població d'altres països. L'objectiu central d'aquestes és lluitar per posar remei a l'impacte d'una economia que genera cada vegada més desigualtats, i que afecta diferents col·lectius vulnerables autòctons i emigrants. La societat és diversa amb emigració i sense i cal saber gestionar-la.

Hi ha diferents models d'intervenció:

1) El multiculturisme que defensa l'atenció específica als diferents grups, i que té el perill de crear guetos.

2) Assimilacionisme que nega l'existència de la diferència i tendeix a imposar una única cultura.

Ambdues tenen els seus dèficits i defectes.

Caldria treballar per una tercera via basada en la Interculturalitat, en la que es fonamenta en la igualtat, el reconeixement de la diversitat de tots, i en la interacció per la construcció d'espais comuns. I per tant cal buscar i enfortir allò que compartim i no assenyalar les diferències, potenciar espais de trobada de què ens agrada per tal de reconstruir l'imaginari de la gent que estigmatitza i dificulta la integració. És també necessari potenciar la formació de la població que en genera,  i especialment dels professionals que treballen amb aquesta població per tal de crear nous recursos en un procés que ens permeti aconseguir una major cohesió.